Entre el 5 i el 9 d’aquest juny del 2023 ha tingut lloc el 2n Congrés Mundial contra el Neoliberalisme en l’Educació, en el qual vaig tenir el goig de ser invitada i participar-hi amb dues ponències.

Amb el tema “Alternatives pedagògiques i resistències estudiantils i sindicals”, l’esdeveniment va tenir lloc a Panamà i va ser organitzat per l’Associació de professors (ASOPROF) i Centre Internacional de Recerques Altres Veus en Educació (CII-OVE). Va comptar amb la participació de representants de més de 30 països com: Panamà, l’Argentina, Mèxic, Puerto Rico, Veneçuela, Colòmbia, Bolívia, el Perú, Guatemala, Paraguai, l’Uruguai, Xile, els EUA, el Brasil, l’Equador, França, Espanya, Àfrica, entre altres. Amb una forta presència de representants de sindicats, associacions i col·lectius educatius d’Amèrica Llatina i el Carib, i també una representació d’EUA i Europa, així com vídeos de salutacions des dels continents Africà i Asiàtic.

Hi vàrem participar 78 docents internacionals de manera presencial, 12 virtuals, 500 delegats d’ASOPROF i unes 2.000 persones connectades virtualment a través del canal de YouTube d’Altres Veus en Educació.

L’atac del neoliberalisme a l’educació està tenint lloc a escala global

Durant els cinc dies de l’esdeveniment, es van produir desenes de debats i panells, a més d’exposicions de llibres, revistes, vídeos i presentacions culturals, que van debatre els atacs del Capital a l’Educació, la mercantilització de l’ensenyament i la lluita en defensa de l’educació pública com a dret humà.

El més rellevant per a mi, va ser la constatació que l’atac del neoliberalisme a l’educació està tenint lloc a escala global i que compartim problemes similars en diferents parts del món. Els companys i companyes d’Amèrica Llatina presents al Congrés estaven vivint qüestions similars a les que molts estem denunciant en el nostre país: privatització, segregació, continguts i metodologies al servei del mercat laboral, precarietat i males condicions laborals del professorat i una creixent digitalització de l’educació.  I també la constatació de compartir les lluites i les resistències dels i les docents.

Tal i com es denunciava en aquest Congrés, vivim una conjuntura extraordinària, en la qual es manifesten múltiples i variades formes d’atac a l’educació pública presencial. En aquest atac contra l’educació pública convergeixen interessos nacionals i internacionals que pretenen convertir l’educació en una mercaderia. Per això, cal continuar el treball que nacionalment cada organització, col·lectiu i individualitat realitzem, i al mateix temps, cal buscar camins per a construir un horitzó compartit, en el marc de les diversitats.

Interessos nacionals i internacionals que pretenen convertir l’educació en una mercaderia

Així, hi havia un consens en afirmar:

1. Que l’educació pública presencial és un dret humà fonamental, obligació indeclinable dels Estats, que possibilita disminuir les bretxes socials derivades de l’origen social de classe;
2. Que per això, el desenvolupament científic- tecnològic dels últims temps, ha de ser vist com un complement de la labor pedagògica presencial i mai com el seu substitut;
3. Sostenim les demandes per una transformació radical dels sistemes escolars per a col·locar-los a to amb les expectatives de les majories ciutadanes i les diversitats històricament situades, i no del gran capital i els seus interessos;
4. Que aquestes demandes impliquen revisar les condicions del treball docent, els sous i salaris, la seguretat social i el dret a una pensió digne;
5. Que la pandèmia de la covid-19 va desplegar les pitjors ofensives de privatització amb la careta del virtual, que va fer que fossin les famílies, estudiants i docents els qui haguéssim de cobrir la transició digital, això se li suma l’estratificació escolar determinada per les diferències en l’accés a connexió d’internet i equips de treball virtual;
6. A més, el context d’aïllament preventiu derivat de la pandèmia, va augmentar la precarització laboral, impactant sobretot en les dones, treballadores de l’educació que, a més de la seva docència, van haver de fer-se càrrec dels treballs de cura vinculats al domèstic incloent l’acompanyament de l’escolaritat en contextos virtuals dels fills i filles.

Per tot plegat es va arribar a l’acord per un pla d’acció amb l’objectiu de:

• Construir camins per tal de continuar teixint resistències compartides que permetin enfortir i ampliar el Grup de Contacte Internacional (GCI) com a espai per a conèixer-nos, reconèixer-nos, trobar-nos i caminar junts;
• Impulsar la construcció de moviments pedagògics, amb les particularitats territorials, que facin front a l’ofensiva contra l’educació pública i elaborin propostes;
• Realitzar trobades nacionals multiplicadores d’aquesta iniciativa durant 2023 i 2024, privilegiant els espais regionals;
• Conjuminar esforços per a realitzar el nostre III Congrés Mundial contra el Neoliberalisme Educatiu a Rio de Janeiro, al Brasil, l’octubre del 2024, com un espai per a pensar, dialogar i construir junts;
• Explorar la possibilitat de convertir al 5 d’octubre de cada any, a partir de 2024, en una jornada global de mobilització i lluita dels i les treballadors i treballadores de l’educació, coordinant internacionalment la defensa de l’educació pública presencial, la professió i el treball docent. Per a això cal establir una ruta de contactes i acords entre les organitzacions presents.

Finalment, no puc deixar de dir que els professors i les professores de Panamà ens van rebre amb molt d’afecte i entusiasme. I, per acabar, crec que val la pena tenir en compte aquestes iniciatives i aconseguir un front conjunt a escala internacional en defensa de l’educació pública presencial i en contra del neoliberalisme a l’educació.

Totes les ponències i debats les poden veure i escoltar pel nostre canal https://www.youtube.com/OtrasVocesEnEducacion/streams

II Congrés Internacional contra el Neoliberalisme Educatiu