L’ofici de mestr@: entre el compromís i la repressió (pdf)

Reseña:  Hay todavía hoy una gran fascinación por la escuela republicana. Resulta lógico, si tenemos en cuenta cuanto la edad de las tinieblas con que el franquismo condenó la educación del Nuestro país. Ciertamente, la breve y frágil etapa republicana. Creer que la educación debía servir para Mejorar la sociedad mediante la cultura, el papel igualador de las aulas, la Difusión de una cultura humanística y la práctica de los valores democráticos. Ahora Bien, sobre todo, la escuela republicana era como una promesa de un mundo mejor, la Posibilidad de tocar el mar para que nunca la había visto. 

Una historia como ésta fue el eje central de una interesante exposición en el Museo Marítimo, que tenía como hilo conductor el monte-rojizo Antoni Benaiges (1903-1936), un maestro rural en Bañuelos -a Castilla profundamente, introductor de las técnicas Freinet en España, renovador de la pedagogía y que prometió a sus alumnos que los llevaría a Mont-Roig del Camp, a hacerles conocer el Mediterráneo. No pudo ser. El fascismo español experimentaba una obsesión enfermiza por la eliminación física de los maestros. Detenido, torturado, fusilado y enterrado en una fosa común, su destino fue muy parecido al de todos aquellos que, en España, siempre han soñado en una sociedad democrática, culta, igualitaria y solidaria. El fascismo español, tal como reflejó también el relato de Manuel Rivas -PUERTAS al cine- La lengua de las mariposas asesinó, torturó, humillar y depurar un magisterio que consideraba un peligro para la deriva reaccionaria y la miseria cultural planificada que se perpetró a lo largo de décadas, y donde todavía muchos, hoy, se reflejan.

Catalán

Hi ha encara avui una gran fascinació per l’escola republicana. Resulta lògic, si tenim en compte l’edat de les tenebres amb què el franquisme va condemnar l’educació del nostre país. Certament, la breu i fràgil etapa republicana va creure que l’educació havia de servir per millorar la societat mitjançant la cultura, el paper igualador de les aules, la difusió d’una cultura humanística i la pràctica dels valors democràtics. Ara bé, sobretot, l’escola republicana era com una promesa d’un món millor, la possibilitat de tocar el mar per a qui mai no l’havia vist.

Una història com aquesta va ser l’eix central d’una interessant exposició al Museu Marítim, que tenia com a fil conductor el mont-rogenc Antoni Benaiges (1903-1936), un mestre rural a Bañuelos –a la Castella profunda–, introductor de les tècniques Freinet a l’Estat espanyol, renovador de la pedagogia i que va prometre als seus alumnes que els portaria a Mont-Roig del Camp, a fer-los conèixer la Mediterrània. No va poder ser. El feixisme espanyol experimentava una obsessió malaltissa per l’eliminació física dels mestres. Detingut, torturat, afusellat i enterrat en una fossa comuna, el seu destí va ser molt semblant al de tots aquells que, a l’Estat espanyol, sempre han somiat en una societat democràtica, culta, igualitària i solidària. El feixisme espanyol, tal com va reflectir també el relat de Manuel Rivas –portat al cinema– La llengua de les papallones va assassinar, torturar, humiliar i depurar un magisteri que considerava un perill per a la deriva reaccionària i la misèria cultural planificada que es va perpetrar al llarg de dècades, i on encara molts, avui, s’emmirallen.

Descarga en:

Docència_amb esquelet_sencera_07_07_2021 (1)

Comparte este contenido: